ORIGENS

Els Nostres Origens

A mitjans del segle XIX al nord d’Itàlia neixen dos somnis:

Don Bosco, un sacerdot que aposta tota la seva vida per l’educació dels joves, amb un estil educatiu que trenca els esquemes de l’època; i Maria Mazzarello, una dona profundament creient amb una forta intuïció educativa. Torí i Mornese, dues històries que convergeixen convertint-se en un únic projecte educatiu a favor de les joves més necessitades.

En 1846 Don Bosco inaugura l’Oratori en el cobert de Pinardi. Una casa, un pati, una escola, un taller i una parròquia per a tants nois que vagaven pels carrers de Torí. Amb uns quants d’entre els seus col·laboradors constitueix la Societat de Sant Francesc de Sales, sacerdots en mànigues de camisa al servei dels joves.

En 1862 Maria Mazzarello comença el primer taller de costura per a les noies de Mornese. Fins llavors Maria Mazzarello juntament amb altres companyes del grup de les Filles de la Immaculada havien participat i animat diverses propostes per a les dones del seu poble. Un any més tard inauguren l’internat i l’oratori festiu (esplai) . El 1867 el grup de les que volen dedicar tota la seva vida a l’educació de les joves liderat per Maria Mazzarello comencen a viure juntes com a comunitat a la Casa de la Immaculada.

En 1864 Don Bosco visita Mornese amb els seus xicots. És el moment de l’encontre. Maria Mazzarello intueix que el que Don Bosco està fent amb els nois a Torí és el mateix que ella està fent amb les noies a Mornese. Don Bosco veu en el grup de les Filles de la Immaculada el nucli d’un nou projecte a favor de l’educació de la joventut.

Així el 5 d’agost de 1872, 11 joves entre les quals hi ha la Maria Mazzarello, professen per primera vegada en l’Institut de les Filles de Maria Auxiliadora. Ésser per a les joves signes i expressió de l’amor de Déu, monuments vius de la gratitud a Maria Auxiliadora.

La primera comunitat de salesianes inicia la seva vida i la seva missió entre les joves en el col·legi de Mornese. Maria Mazzarello es converteix en la superiora del nou institut. Malgrat les dificultats del començament: contrarietats en el poble, manca de recursos i de formació, l’ambient de vida que es crea en el col·legi fa créixer molt de pressa el nombre de noies, d’educadores i de salesianes. Aviat s’obren noves comunitats fora d’Itàlia i en 1875 marxa la primera expedició missionera per obrir la primera casa a l’Uruguai. En 1879 la comunitat del col·legi es trasllada a Nizza Monferrato on hi ha més possibilitats que a Mornese.

Són anys de creixement i expansió, en els quals a través de diverses propostes educatives va fent-se realitat la primera intuïció de Maria Mazzarello: ” Te les confio”.I d’aquesta manera, l’Institut de les Filles de Maria Auxiliadora, Salesianes, ha anat creixent fins avui. Un projecte d’educació per als i les joves, especialment els mes necessitats, present i viu arreu del món fent realitat el somni de Don Bosco i de Maria Mazzarello.

 

LES SALESIANES A SANT ANDREU

Les Salesianes estem presents a Sant Andreu, l’antic municipi que fou, en els seus orígens – segle X – un poble rural format al voltant de l’antiga església de Sant Andreu, de la qual ja en tenim referència l´any 974. El poble es va annexionar a la ciutat de Barcelona l´any 1897.

Sant Andreu és un barri ben comunicat, amb bons serveis i molt amant de les seves festes i tradicions. En els últims anys s’han edificat moltes vivendes, de manera que creix la població infantil i juvenil. També s’està construint la terminal dels trens d’alta velocitat, acompanyada de moltes infraestructures, que farà canviar el nivell del barri. Al llarg dels anys 1950 i 1960, va créixer la immigració: van arribar moltes persones procedents d’altres comunitats autònomes, sobre tot d’Andalusia. En l’actualitat, dels aproximadament 53.000 habitants que hi ha a Sant Andreu, uns 35.000 són nascuts a Catalunya. Ara, les persones immigrants són principalment d’Amèrica Llatina i xinesos.

Econòmicament, podem qualificar Sant Andreu de barri de nivell mig. El paisatge humà i social que hi trobem és molt ric. Han anat sorgint entitats socials i polítiques que donen resposta a les noves formes de vida a la societat i a la família. El barri compta amb suficients escoles i instituts, tant públics com privats. Hi ha molta presència d’escoles cristianes. Hi ha, també, nombroses ofertes d’associacions i entitats de tipus lúdic, cultural i religiós. Les parròquies, en general, són poc significatives i les famílies, infants i joves manifesten indiferència davant l’experiència religiosa.

La situació actual de crisi econòmica que porta a moltes famílies a viure situacions difícils, té com a rerefons tot una manca de valors clara, de models de referència que aportin confiança i perspectives esperançadores de futur. Malgrat que no és un barri marginal, hi ha casos de gent que viu en situacions de risc i de pobresa extrema: deficiències psico-mentals, economia precària, pobresa de recursos humans i moltes persones grans que viuen poc ateses i molt soles. Aquesta és la realitat en la qual, “de puntetes” i amb el màxim respecte, ens situem. La nostra resposta, en la mesura que podem, vol ser senzilla i esperançadora. Volem potenciar la creativitat en les propostes i afavorir la participació lliure dels nens i nenes, joves i adults. El Centre Juvenil i l’Escola tenen la seva programació detallada.